Text: L’estel de Benjamin Franklin

arrodonim_taronja Proposta didàctica

Tal i com hem defensat en altres articles d’aquest blog, el treball entorn a textos a l’aula de ciències permet incloure un enfocament metodològic diferent al tradicional en aquest àmbit. Els textos permeten contextualitzar alguns dels descobriments científics clau i permeten plantejar qüestions entorn dels continguts propis de la matèria, però amb un enfocament eminentment competencial que permet valorar si l’alumne és capaç d’aplicar els seus coneixements per a comprendre una informació nova.

A continuació, incloem un text que descriu l’experiment de l’estel de Benkamin Franklin de manera simplificada. Es pot emprar com a activitat d’aprenentatge o com a part d’una activitat d’avaluació en unitats didàctiques entorn del concepte d’electricitat.

 

arrodonim_taronja L’estel de Benjamin Franklin

Benjamin Franklin es va passar tot l’estiu del 1747 fent uns experiments amb electricitat que van de ser revolucionaris. Entre altres coses, Franklin va explicar les similituds que ell considerava que existien entre l’electricitat i els llamps, com per exemple el color de la llum, la seva direcció canviant o el soroll crepitant. Altres científics ja estaven convençuts que els llamps eren un fenomen elèctric, però Franklin estava disposat a trobar un mètode per demostrar-ho. Després, Franklin va començar a desenvolupar la idea de crear un instrument per protegir persones i estructures dels llamps: el parallamps, una vareta d’entre 2 i 2,5 metres de longitud amb la punta superior afilada.

«El foc elèctric s’ha d’extreure silenciosament d’un núvol, crec jo, just abans que es  imatge_franklinprodueixi la descàrrega», va escriure Franklin, que al cap de dos anys va dissenyar el seu propi experiment per a domesticar els llamps, utilitzant un estel. Va construir un estel amb una agulla al capdamunt, i el va lligar amb un fil de seda lligada a una clau metàl·lica. Quan la pluja va mullar el cordill de l’estel, el «foc elèctric» va passar del cordill a la clau metàl·lica i, de la clau, Franklin en va extreure guspires i va carregar d’electricitat un circuit elèctric. Aleshores va saber que els llamps no eren res més que una forma d’electricitat.

Aquest experiment és extremament perillós i molta gent creu que Franklin no va acabar patint danys greus perquè no el va dur a terme durant la pitjor part de la tempesta. El parallamps de Franklin aviat es va utilitzar en infinitat d’edificis i cases particulars.

The Franklin Institute. «Franklin’s lightning rod». (Text adaptat i modificat)

 

arrodonim_taronja Qüestions entorn el text

1  Quin objectiu tenia l’experiment de Franklin?

2  Ordeneu els fenòmens que es van produir a l’experiment de l’estel.

  • La càrrega elèctrica es transmet pel cordill moll de l’estel fins a la clau metàl·lica.
  • La clau metàl·lica es descarrega en un circuit elèctric.
  • Els núvols acumulen càrrega elèctrica.
  • Els núvols es descarreguen sobre l’estel.

3  Expliqueu què cal per què es produeixi un llamp.

4  A partir del que explica el text, raoneu si la seda és un material conductor.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s