Poesia científica: Contra l’escletxa

Dos àmbits aparentment tant distants com la poesia i la ciència poden trobar-se i enriquir-se mútuament! Com a bona apassionada de la ciència i de la poesia, començo aquesta categoria de ciència creativa amb un poema que vaig escriure ja fa un temps, i que parla precisament d’un dels conceptes científics que més m’interessen: els límits del coneixement. El problema està emmarcat amb el canvi de paradigma que va suposar els inicis de la física quàntica. A continuació incloc el poema i, tot seguit, unes qüestions per a treballar a l’aula.

 

Contra l’escletxa

L’escletxa es converteix en mirall
de totes les partícules del món.

Jugant a fet i amagar,
fugint de la pròpia imatge,
destrossant tots els interrogants.

El problema no era la resposta,
(partícules difractant-se davant nostre),
el problema era la pregunta.

Núria Domènech

 

Preguntes:

  1. Cerca informació sobre la dualitat ona-partícula. Quins experiments la van demostrar?
  2. A quina escletxa es refereix el títol de poema?
  3. A què creus que es refereix el vers «jugant a fet i amagar»?
  4. Què va suposar l’aparició de la física quàntica pels científics del moment?
  5. Explica què creus que significa el darrer vers («el problema era la pregunta»).

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s