Poesia científica: Contra l’escletxa

Dos àmbits aparentment tant distants com la poesia i la ciència poden trobar-se i enriquir-se mútuament! Com a bona apassionada de la ciència i de la poesia, començo aquesta categoria de ciència creativa amb un poema que vaig escriure ja fa un temps, i que parla precisament d’un dels conceptes científics que més m’interessen: els límits del coneixement. El problema està emmarcat amb el canvi de paradigma que va suposar els inicis de la física quàntica. A continuació incloc el poema i, tot seguit, unes qüestions per a treballar a l’aula.

 

Contra l’escletxa

L’escletxa es converteix en mirall
de totes les partícules del món.

Jugant a fet i amagar,
fugint de la pròpia imatge,
destrossant tots els interrogants.

El problema no era la resposta,
(partícules difractant-se davant nostre),
el problema era la pregunta.

Núria Domènech

 

Preguntes:

  1. Cerca informació sobre la dualitat ona-partícula. Quins experiments la van demostrar?
  2. A quina escletxa es refereix el títol de poema?
  3. A què creus que es refereix el vers “jugant a fet i amagar”?
  4. Què va suposar l’aparició de la física quàntica pels científics del moment?
  5. Explica què creus que significa el darrer vers (“el problema era la pregunta”).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s